PROGRAMA ELECTORAL 2019-2023

Un programa per guanyar Sant Boi

Una economia socialment justa i democràtica, compromesa amb la lluita contra les desigualtats per raó de classe, gènere, origen o opció sexual. Una economia feminista, ecologista i cooperativista, centrada en el benestar de les persones i el seu medi ambient.
A Guanyem tenim clar per on hem de començar. Hem de prendre totes les mesures possibles per generar llocs de treball dignes. Hem de posar a disposició de les iniciatives econòmiques, socials i culturals comunitàries que emanin del poble el patrimoni públic: edificis, locals comercials, naus industrials, polígons, terres i sòl urbà.

Hem de relacionar la totalitat de serveis que l’ajuntament té externalitzats en empreses que sovint precaritzen a les persones treballadores i remunicipalitzar-los per garantir treball digne. En aquesta línia, hem de recuperar serveis bàsics com l’aigua. En aquells serveis que no es puguin remunicipalitzar, hem d’incidir en les polítiques de compra pública, per tal que incorporin clàusules socials que afavoreixin la contractació d’empreses locals que incentivin el treball estable.

A més, fer un pla integral de difusió dels principis de l’economia social i solidària a centres educatius i fer una aposta ferma per donar assessorament i ajuts a aquells projectes que vulguin iniciar-se a Sant Boi en el format de cooperativa a partir d’aquests principis. Les cooperatives durant la crisi han suportat millor la crisi, ja que el seu objectiu principal és generar treball digne entre les seves persones sòcies treballadores.

No existeixen les ciutats integradores. Les ciutats són entorns sectoritzats i segregats per múltiples factors diferents: per renda, per edat, per origen o per cultura. Fins i tot podem tenir sectors de la ciutat que puguin ser amigables o hostils per a persones amb mobilitat reduïda.

Quan es prenen decisions urbanístiques o de serveis, no tenen un efecte neutre, sinó que poden influir en una major integració o segregació dels nostres barris. Ha de ser un objectiu del municipi i dels seus habitants aconseguir una major cohesió i superar les desigualtats amb aquelles eines que tenim al nostre abast. La més important és l’ajuntament, però també les nostres decisions individuals i familiars .

Arriba el moment que les ciutats facin una mirada al seu interior, abandonant l’urbanisme de la rendibilitat i adoptant nous urbanismes. Com un urbanisme més plural, que tingui en compte les necessitats de totes les persones, però no com si fossin homogenis, sinó atenent la seva diversitat d’edats, de capacitats físiques o d’orígens culturals. Com un urbanisme més feminista i de les cures, on no es prioritzi l’accés als centres de treball, sinó també la mobilitat associada a l’accés a centres de salut, parcs o centres d’ensenyament.

Des dels municipis hem de construir els mecanismes que han de permetre trencar amb els monopolis de les transnacionals energètiques i la dependència respecte els combustibles fòssils. Els pobles i ciutats han de ser espais de combat contra les derivades depredadores, sobre el clima i el territori i han de ser peces clau per construir una transició energètica que faci possible que en 30 anys el 100% de l’energia sigui renovable i Sant Boi no pot restar-ne al marge.

Defensem, per tant, un nou model energètic que ha de situar en el centre a les persones i la natura, que promogui un canvi en el model de consum i de mobilitat, que faci efectiu el necessari decreixement del consum d’energia. Un model que aposti per les energies renovables autogestionades a tots els nivells territorials que promogui la gestió i el control popular de les fonts energètiques i d’una xarxa de transport públic i col·lectiu accessible per les classes populars.

L’educació és l’element principal per aconseguir una societat justa i que garanteixi a tothom les màximes possibilitats de desenvolupament personal. El sistema educatiu ha d’oferir a tots els infants un ensenyament de la màxima qualitat, començant ja des de les escoles bressol.

L’Ajuntament ha de vetllar per garantir les mateixes oportunitats educatives als infants i joves del municipi, i per tant garantir la no segregació escolar i potenciar una escola pública de qualitat i cohesionadora.

Hi ha qui promou la Salut com un element exclusiu d’accés privatiu, un oasi on sols els “pocs” poden accedir a esdevenir sobirans del seu cos. Els altres, els nostres, pensem que la Salut és un element prioritari en la construcció personal i comunitària.

Així, s’ha de dotar l’actual Consell Municipal de Salut, l’òrgan de participació municipal creat el 2009 amb un caràcter merament consultiu, de poder vinculant. Són les usuàries i les professionals de base aquelles que aguanten llistes d’espera interminables, cues al CAP, instal·lacions deficients… i són elles les que han de liderar taules multidisciplinàries d’agents sociosanitaris de base, dotant aquestes taules de caràcter consultiu i vinculant en el disseny de polítiques públiques centrades en la Salut.

Fa més de 12 anys de l’inici de la crisi. Molts santboians i moltes santboianes presenten condicions d’extrema vulnerabilitat, vivint en condicions d’exclusió social o de pobresa econòmica i depenent d’ajuts privats d’entitats socials.

Sant Boi ha de tenir un pla d’acció social que permeti acollir i acompanyar a les persones segons les seves vulnerabilitats específiques, diferenciant entre les característiques específiques de persones amb diversitat funcional, infants, gent gran, malalts amb dependència funcional i/o cognitiva, dones maltractades, persones que han passat per situacions d’empresonament penitenciari, processos de toxicomania o amb malaltia mental greu.

La situació d’habitatge a Sant Boi és insostenible. Cada setmana es produeixen desnonaments que, quan no són d’hipoteca, en són de lloguer. A aquestes situacions cal sumar aquells “desnonaments invisibles”, els de les persones que es veuen obligades a deixar l’habitatge de lloguer perquè se’ls acaba el contracte i no poden fer front a la pujada del lloguer. Segons dades de l’IDESCAT, el preu mitjà del lloguer a Sant Boi ha pujat un 16% els últims cinc anys (dels 550€ de 2013 als 639€ de 2017), però els nostres salaris no pujant, la feina és precària i les prestacions d’atur o les pensions estan congelades o incrementades mínimament. Aquesta diferència entre el que cobrem i el que hem de pagar per l’habitatge es fa cada cop més gran i més insostenible i obliga a que moltes famílies visquin de relloguer, amuntegades en una habitació i sense possibilitat de realitzar una vida normalitzada.

Molts santboians i moltes santboianes tampoc no poden fer front a les despeses de llum, aigua o gas. El dret a l’habitatge no és complert si no es té un dret a l’energia que l’escalfi o que ens permeti cuinar. L’Ajuntament ha de poder facilitar a les persones del poble l’accés a aquests dos drets

El paper dels i les joves en el procés de repensar el model de ciutat que volem ha de ser protagonista. L’apoderament d’aquesta part de la societat és bàsic i això passa pel reconeixement i desestigmatització d’aquest col·lectiu. Les polítiques públiques adreçades al jovent han de ser transversals en tots els departaments, posant especial èmfasi en polítiques d’ocupació, d’habitatge, oci i espai públic.

Parlar de feminisme és parlar de vida. És parlar del dret a no tenir por al tornar a casa sola de nit o de no tenir por d’anar de la mà pel carrer amb la meva parella. Parlar de feminismes és parlar de la bretxa salarial o de l’elevadíssima taxa d’atur de les persones trans.

Parlar de feminismes i LGBTI no és posar una bandera al balcó de l’Ajuntament un dia concret, ni flotar un autobús amb consignes buides.

Parlar de feminismes i LGBTI és anar a allò material, que podem tocar amb les mans i que canvia radicalment les nostres condicions de vida.
A Guanyem Sant Boi, parlar de feminismes i LGBTI és dotar de caràcter vinculant el Consell de la Dona i crear-ne un d’LGBTI, és formar els i les treballadores municipals, fer xerrades a escoles i instituts. És crear protocols per combatre la violència masclista i LGBTI-fòbica. És il·luminar bé els carrers de nit, és municipalitzar les escoles bressol perquè les dones no ens haguem de quedar a casa cuidant les criatures.

Parlar de feminismes i LGBTI és parlar de classe treballadora i de millorar les nostres condicions de vida. De totes.

Guanyem Sant Boi entenem la cultura com a pilar fonamental dels pobles i l’oci com a part essencial de la vida social dels municipis, sense aquests dos elements dins de la vila les alternatives dels residents son poques i la conversió de Sant Boi en ciutat dormitori, ràpida.

És manifest que, com deia Montserrat Roig, “la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”, per aquesta raó entenem que a través de la cultura i de la implicació dels diversos agents culturals del poble podem estendre aquells valors humans tals com l’ecologisme o el feminisme al conjunt de la població amb una aposta per una programació planificada de forma democràtica.

L’esport i la pràctica esportiva han de ser eines d’integració, de lluita contra la segregació, de coeducació, i promotores de la salut i educació en valors. La pràctica esportiva és un element clau en la vertebració d’una vila cohesionada i cal garantir-ne l’accés universal. La privatització les equipaments esportius, l’elitització de la presa de decisions i la massificació i mala conservació dels equipaments no poden seguir guiant les polítiques de foment de l’esport a la nostra vila.

El nostre objectiu és defensar els drets d’aquells que no poden fer-ho. Per aquest motiu creiem imprescindible aquesta proposta en defensa i protecció dels animals a la vila. Actualment, els ajuntaments tenen traspassades algunes competències sobre la protecció animal, sobretot les que fan referència als animals de companyia. El de Sant Boi, però, no fa la feina ben feta, no respecten la protecció animal ni compleixen ni fan complir les lleis sobre aquesta matèria.

Descarrega’t el programa sencer

PDF-Icon2

Tens propostes per millorar el teu barri o la ciutat?

Guanyem Sant Boi
Guanyem Sant Boi