Més de 1700 famílies sense accés a un habitatge digne a Sant Boi, més de 2800 habitatges buits

Quan parlem des del municipalisme d’una banda del problema d’habitatge i d’altre de la sobirania residencial, hem de ser conscients de les nostres limitacions legals i pressupostàries però també de tot el que encara tenim per guanyar. Una família menys sens problemes habitacionals i un habitatge buit que deixa d’estar-ho per convertir-se en llar és una victòria.

És urgent la creació d’un parc d’habitatge de lloguer social que freni l’escalada de preus del mercat

El camí consisteix en guanyar tot de petites victòries en l’enfrontament contra la mercantilització de la vida, restringint de forma implacable, des de les institucions i des del carrer, els àmbits de la nostra vida en els quals primi l’eficiència en termes capitalistes al benestar de la societat en el seu conjunt. Més de 1700 famílies sense accés a un habitatge digne, més de 1400 habitatges buits però Guanyem no ens rendim: Front la lògica de mercat, la gestió col·lectiva de les nostres necessitats.

És urgent la creació d’un parc d’habitatge de lloguer social que freni l’escalada de preus del mercat i permeti a les famílies que actualment destinen més del 50% dels seus ingressos a pagar el sostre on viuen, menjar producte fresc més d’un cop a la setmana i mantenir les seves llars a una temperatura acceptable a l’hivern. No ignorem el cost d’aquestes polítiques, però no estem disposades a entendre la qualitat de vida com una mercaderia en mans de polítics ni banquers.

Allà on l’administració no arribi, arribarà el poble a través de l’organització col·lectiva: projectes d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús com La Borda són la demostració de que el canvi és possible, que el podem tocar amb les mateixes mans amb les que construïm les cases d’altri. Que els habitatges buits deixin d’estar-ho és, com sempre, qüestió de valentia política.

 

Categoria:

Comparteix: